LA INFLUÈNCIA DEL CASTELLÀ EN EL GÈNERE DE LES PARAULES

La gramàtica distingeix el gènere per classificar les paraules variables. Es tracta d’una característica dels substantius, adjectius i articles. En català, el gènere pot ser masculí o femení i no s’ha de confondre amb el sexe biològic, ja que una paraula té gèneres diferents segons la llengua i també hi ha paraules invariables.

Cal parar atenció, però, a alguns substantius que, a causa de la influència del castellà, solem utilitzar amb el gènere que no és pertinent. Els més comuns són els següents:

En català, són MASCULINS:

Els afores, el dubte, un anell, el front, els espinacs, un avantatge, el costum, el front, el pendent, un orde, el compte, el senyal, etc.

En català, són FEMENINS:

La calor, una aroma, la síndroma, la resplendor, una allau, una àncora, la dent, una anàlisi, una esplendor, etc.

IMPORTANT!

Les postres SEMPRE s’escriu en femení i plural.

Ex: Per acabar demanarem les postres.