LES PREPOSICIONS «PER» I «PER A»

1.- DAVANT D’INFINITIU FINAL

Depenent de si el nostre parlar distingeix entre les preposicions «per» i «per a» o no, seguirem els criteris següents:

Parlars que no les distingeixen: en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès.

Parlars que les distingeixen: valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental.

2.- DAVANT D’INFINITIU CAUSAL

Quan tinguem un infinitiu amb valor de causa, farem servir la preposició per.

Ex: Vaig deixar la feina per l’horari. (A causa de l’horari).

3.- DAVANT DE SINTAGMA NOMINAL

- Fem servir la preposició per quan s’expressa causa.

Ex: Tanquen per vacances.

- Fem servir la preposició per a quan s’expressa:

Finalitat (El cas va quedar vist per a sentència.)
Destinació (Vam comprar un regal per a la Marta.)
Àmbit d’adequació d’una cosa (Aquest conte és massa complex per a nens petits.)
Límit temporal (Haurem de deixar això per a l’any vinent.)