«SEURE», «ASSEURE» O «ASSEURE’S»?

Tens dubtes sobre què diferencia els mots “seure”, “asseure” i “asseure’s”? Doncs agafa lloc, seu a la cadira i llegeix amb atenció!

En primer lloc, cal tenir clar que les tres formes existeixen en català. Tenen un significat semblant, però es diferencien per algun detall que cal tenir en compte.

“Seure” es tracta d’un verb intransitiu i es conjuga de la manera següent: [ger. seient; p. p. segut; ind. pr. sec, seus, seu, seiem, seieu, seuen; ind. imperf. seia, etc.; subj. pr. segui, etc.; subj. imperf. segués, etc.

El significat és, segons el DIEC: “algú, estar sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferoposterior del tronc, estar assegut”.

“Asseure” es tracta d’un verb transitiu, de manera que ha de dur un complement directe obligatòriament.

El significat és, segons el DIEC: “posar (algú) sobre un suport qualsevol de manera que resti descansant sobre l’extremitat inferoposterior del tronc”.

Finalment, “asseure’s” és un verb intransitiu que té el mateix significat que “seure”. Així doncs, podem dir m’asseuré a la cadira o seuré a la cadira, indistintament.

IMPORTANT!

“Assentar” no existeix amb el sentit de “seure”!